Ratolí

El ratolí o mouse (de l'anglès, pronunciat [maʊs]) és un dispositiu apuntador utilitzat per facilitar el maneig de un entorn gràfic en un ordinador. Generalment està fabricat en plàstic i s'utilitza amb una de les mans. Detecta el seu moviment relatiu en dos dimensions per la superfície plana en la que es recolza, apareixent a la pantalla com un punter o fletxa. Avui en dia és un element imprescindible en un ordinador per la majoria de les persones, i tot i l'aparició d'altres tecnologies amb una funció similar, com el trackpad o la pantalla tàctil. Probablement en el futur podria desaparèixer en ser possible moure el cursor o el punter amb els ulls o fent servir el reconeixement de veu. Inicialment, al patentar-se va rebre el nom de "X-Y Position Indicator for a Display System" (Indicador de Posició X-Y per un sistema amb pantalla), el nom més comú és el de ratolí (de l'anglès mouse). Normalment té dos o tres botons de pulsació que permeten activar fent-hi clic diverses accions, depenent del botó premut (esquerre, central, dret) i de l'àrea on es trobi el cursor. Actualment la majoria de ratolins tenen una roda central que substitueix al tercer botó, cosa que permet més comoditat en l'ús d'algunes aplicacions (com per exemple, els processadors de text o les finestres dels navegadors d'Internet) en integrar accions relacionades amb el moviment ascendent i descendent del contingut de la pantalla.

Teclat

Un teclat d'ordinador és un perifèric utilitzat per la introducció d'ordres i dades en un ordinador, encara que teclats similars s'utilitzen també en màquines d'escriure. Actualment el teclat és un element indispensable per un ordinador i és juntament amb el ratolí el perifèric d'entrada més important. Els primers teclats daten del segle XIX quan es començaven a crear les primeres màquines d'escriure aquests teclats van ser importats als ordinadors i s'han tornat, juntament amb el ratolí un perifèric d'entrada indispensable. Amb la intrusió de les màquines d'escriure electròniques i els primers ordinadors es va proposar seriosament fer un canvi en la disposició de les tecles que havia estat creat per dificultar-ne l'ús (vegeu Disposició de les tecles). Però amb el temor que aquest fet fos dissuasiu quan la gent s'actualitzés es va mantenir l'antic teclat QWERTY que encara avui és utilitzat per quasi tothom.

Memòria ROM

ROM, de l'anglès Read Only Memory (memòria només de lectura), és un tipus de memòria electrònica de la qual només se'n pot llegir la informació que du gravada. Les dades emmagatzemades a la ROM no es poden modificar, o almenys no de manera ràpida o fàcil. S'utilitza principalment en el seu sentit més estricte, es refereix només a màscara ROM-en anglès, MROM- (el més antic tipus d'estat sòlid ROM), que es fabrica amb les dades emmagatzemades de manera permanent i, per tant, el seu contingut no pot ser modificat de cap manera. No obstant això, les ROM més modernes, com EPROM i Flash EEPROM, efectivament es poden esborrar i tornar a programar diverses vegades, tot i ser descrits com "memòria de només lectura" (ROM). La raó que les continuï cridant així és que el procés de reprogramació en general és poc freqüent, relativament lent i, sovint, no es permet l'escriptura en llocs aleatoris de la memòria. Tot i la simplicitat de la ROM, els dispositius reprogramables són més flexibles i econòmics, per la qual cosa les antigues màscares ROM no se solen trobar en maquinari produït a partir del 2007.

Memòria RAM

La memòria RAM, de l'anglès Random Access Memory (Memòria d'Accés Aleatori), és un tipus de memòria informàtica, caracteritzat per un accés directe en qualsevol ordre (aleatori) en un temps constant, sense distinció de la posició on es trobi la informació ni de la posició de l'anterior lectura. Actualment es produeixen mitjançant circuits integrats. L'expressió "Memòria RAM" s'utilitza sovint per a referir-se als mòduls de memòria. Això contrasta amb altres mecanismes d'emmagatzemament, com les cintes o els discs magnètics i òptics, en què es depèn de la posició del capçal mòbil de lectura. En aquests dispositius, el moviment triga més que la mateixa transferència de dades, i el temps d'accés depèn de la posició física del següent element. La paraula RAM s'associa amb tipus de memòria volàtils (com els mòduls de memòria DRAM), on la informació es perd quan és l'alimentació s'apaga. Noti's que altres tipus de memòria també són RAM (d'accés aleatori), com la memòria ROM i un tipus de memòria flash anomenat NOR-Flash.

Monitor

En informàtica, una pantalla o monitor d'ordinador és un perifèric de l'ordinador, consistent en una pantalla que mostra l'activitat que du a terme la computadora a la que està connectada. Habitualment, s'utilitza per visualitzar el procés d'introducció de dades a través del ratolí o del teclat i el processament que en fa l'ordinador, segons les pautes marcades pel sistema operatiu i els programes que hi hagi instal·lats. La tecnologia usada per a fabricar monitors evoluciona constantment. Els primers eren monocroms, i després es fabricaren amb pantalla de color, utilitzant la tecnologia CRT, van créixer en mida de pantalla mentre reduïen la curvatura d'aquesta. Actualment s'estan imposant els monitors plans, amb tecnologia TFT, que pesen menys i ocupen menys espai. La mida d'una pantalla aproximadament rectangular es dóna com la distància entre els seus extrems més allunyats, és a dir la diagonal del rectangle. Això és problemàtic, ja que no té en compte la proporció de la pantalla així doncs una pantalla de 21 polzades panoràmica (per exemple amb una proporció 16:9) és menys alta i té menys àrea que una pantalla tradicional amb proporció 4:3.

CPU

La CPU (Central Processing Unit) o Unitat central de processament és el component de l'ordinador i d'altres dispositius programables, que interpreta les instruccions contingudes en els programes i processa les dades. Els CPU proporcionen les característiques fonamentals de l'ordinador digital i són un dels components necessaris trobats a les computadores de qualsevol temps, junt amb l'emma-gatzemament primari i els dispositius d'entrada/sortida. Es coneix com a microprocessador la CPU que és manufacturada amb circuits integrats. Des de mitjans dels anys 1970, els microprocessadors d'un sol xip han reemplaçat gairebé totalment tots els tipus de CPU, i avui en dia, el terme "CPU" és aplicat usualment a tots els microprocessadors.